Hi havia una vegada un rei molt ric i amb un nivell de vida molt elevat, però
el seu poble patia molta fam. Un dia un vellet li digué:
- Sa majestat, per què no reparteix les seues riqueses i viandes pel poble
perquè aquests puguin menjar i viure amb unes condicions més favorables?
I el rei respongué:
- Ah, no, no! Aquestes riqueses són meues! Ells ja estan avesats a viure
amb aquestes condicions, ho superaran. En canvi, jo no podria sobreviure amb
menys del que tinc, moriria!
Al cap d’unes setmanes el poble s’infestà d’una greu malaltia i morí
tothom; quedant, així, el rei regnant una vila deserta.
Ben resolt. Vols dir que el rei sent dolor de la mort del poble?
ResponElimina